MARC TEÒRIC

 La salut mental té un paper essencial en el desenvolupament i el benestar dels adolescents, i influeix en diverses àrees de la seva vida, com el rendiment acadèmic, les relacions socials, el comportament de risc, l'autoestima i el desenvolupament d'una identitat pròpia. Els problemes de salut mental poden dificultar la concentració i l'aprenentatge, la qual cosa pot afectar el rendiment escolar i generar estrès addicional en l'àmbit acadèmic.

A escala social, els adolescents amb dificultats emocionals poden tenir problemes per establir o mantenir relacions saludables amb amics, familiars i companys, la qual cosa pot augmentar la sensació d'aïllament emocional. Aquests joves també poden recórrer a comportaments de risc, com l'abús de substàncies o l'autolesió, com a forma de gestionar el dolor emocional no resolt, i aquestes conductes poden tenir conseqüències greus en la seva vida i en el seu entorn.

Un altre aspecte crucial és l'afectació a la seva autoestima, ja que els problemes emocionals poden influir negativament en la percepció d'ells mateixos, fent-los sentir insegurs o inadaptats. Això impacta en el procés de desenvolupament de la seva identitat personal. A més, la salut mental també es relaciona amb el benestar físic, pel fet que trastorns com l'ansietat poden manifestar-se a través de símptomes físics, com la fatiga o problemes digestius, i poden debilitar el sistema immune, dificultant encara més el seu dia a dia.

Segons un estudi internacional, anomenat ESEMeD (European Study of the Epidemiology of Mental Disorders) i coordinat per Jordi Alonso, cap del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar), un dels factors clau en l’aparició de trastorns mentals són les relacions afectives establertes entre pares i fills durant la infantesa.

Es calcula que els trastorns d’ansietat afecten entre un 15-20% de la població mundial, i tot i que s’han establert factors biològics i genètics de risc, els factors psicològics també juguen un paper fonamental en el seu desenvolupament. Entre aquests factors, es troben els que tenen a veure amb la relació afectiva que s’estableix entre pares i fills durant la infantesa.

Segons Jordi Alonso, “l’objectiu principal d’aquest treball ha estat estudiar l’associació existent entre la cura dels pares rebuda durant la infantesa, concretament l’atenció rebuda, la sobreprotecció i l’autoritarisme, i l’aparició en l’edat adulta de determinats trastorns d’ansietat, tals com crisis generalitzades d’ansietat i alguns tipus específics de fòbies, com ara la fòbia social i l’agorafòbia”.

Tot i que la metodologia emprada en aquest estudi no permet establir una relació causal, els resultats obtinguts han posat de manifest principalment que la manca d’atenció per part de la mare està relacionada amb tots els tipus de trastorns d’ansietat considerats i que, tanmateix, l’efecte contrari, una sobreprotecció materna excessiva –no significativa si aquesta prové del pare- estaria associada fonamentalment amb totes les diferents patologies considerades relacionades amb l’ansietat.

També es parla sobre les grans expectatives que tenen molts pares sobre com cal exercir la seva maternitat o paternitat i sobre el que els seus fills haurien de fer condueixen a l’esgotament físic i emocional dels primers i a pitjors comportaments i més problemes de salut mental en els segons. Ho asseguren Bernadette Melnyk i Kate Gawlik, investigadores i professores de la Universitat Estatal d’Ohio (EUA) en un informe que mesura el nivell d’esgotament d’una mostra de pares dels Estats Units i com impacta en el seu model de criança. Segons la seva investigació, el 57% dels pares diuen que estan esgotats i el grau d’esgotament que reporten està fortament associat amb les expectatives internes i externes, amb si se senten un bon pare o mare, el judici que percep dels altres, el temps que dedica a jugar amb els fills, la relació que té amb la parella i la seva exigència respecte a les tasques domèstiques.

La pressió per ser "perfectes" pot esgotar els pares i, al mateix temps, perjudicar el benestar emocional dels fills. Les grans expectatives poden conduir a l'estrès i l'ansietat tant en els pares com en els fills, afectant la qualitat de la relació familiar i el desenvolupament emocional dels nens.

Si els objectius que els pares imposen al seu fill són massa alts i no pot aconseguir-los, el nen se sentirà frustrat, es revelarà i, en conseqüència, es bloquejarà. Tot això es traduirà en inseguretat, dependència, baixa autoestima i predisposició a l'ansietat quan entri en l'adolescència i joventut.

Tenir una bona relació entre els fills i els pares millora el benestar i la salut mental dels joves a llarga durada. Carol A. Ford, autora principal de l’estudi, comenta "El objetivo era comprender mejor cómo las diferentes características de las relaciones madre-adolescente y padre-adolescente pueden estar relacionadas con una amplia gama de resultados favorables en la edad adulta". En la investigació, es va estudiar dos tipus de tracte amb diferents famílies per comprovar si aquestes diferències havien provocat un canvi en la salut mental als adolescents. Van analitzar la calidesa, el tracte, la comunicació i l’afecte.  L’autora expressa que "El patrón general de estos resultados sugiere que las relaciones sólidas entre los adolescentes y sus madres y padres conducen a una mejor salud y bienestar en la edad adulta joven", resumeix Ford. "Los esfuerzos para fortalecer las relaciones entre padres y adolescentes pueden tener importantes beneficios para la salud a largo plazo".

També podem parlar de l'estudi, liderat pel Clínic-IDIBAPS conjuntament amb la Universitat de Dalhousie (Canadà) i el King’s College de Londres (Regne Unit), i publicat a la revista World Psychiatry, ha inclòs 3,2 milions de fills de pares amb trastorns mentals de 211 estudis previs, i ha determinat que aquests tenen més risc de patir el mateix trastorn que els seus pares, però també, més risc de patir qualsevol altre tipus de malaltia mental.

“Hem de tenir en compte que fins al 55% dels fills de pares amb trastorns mentals en desenvoluparan un al llarg de la seva vida, per això és tan important fer una síntesi completa dels riscos que ens ajudin a millorar les tècniques de prevenció”, afegeix Lydia Fortea, investigadora del grup IMARD de l’IDIBAPS i coautora de l’estudi.